Les Cabòries

Avui a França és l’hora de la veritat. A partir de les 20h sabrem si les esperances d’un canvi es fan realitat amb un nou president de la República francesa. És una esperança pels francesos i franceses, i també per tots els europeus. A partir de les 19h seré a la seu central del PSC per esperar els resultats. Així, doncs, avui tinc poc temps per fer el Diari. Hi trobareu el resum d’articles però les meves opinions estan concentrades en una entrevista que em va fer l’Agència Europa Press dijous i que publica avui en forma de teletip.

Sobre les eleccions presidencials franceses us convido a veure la campanya de François Hollande en fotografies, a llegir l’article “Les trois gauches de François Hollande” de Christian Chavagneux, a veure el video clip de François Hollande “Le 6 mai, soyons au rendez-vous“, a repassar els millors moments del debat cara a cara, a llegir el dossier del diari Libération sobre aquest debat, a reviure el moment culminant de la presentació de François Hollande com a president en el decurs del debat, a veure com després del debat aquest moment es converteix en clip de campanya, a veure el clip de la campanya de François Hollande “Oubliez les sondages!“, a veure el vídeo de presentació “Hollande par François“, a llegir el suport de Lilian Thuram: “Contre la haine, je voterai en faveur de l’apaisement”, i a constatar com l’avantatge de François Hollande no impedeix un escurçament de distàncies en la crònica de Le Monde “François Hollande reste en tête dans les sondages, mais l’écart se resserre”.

En aquesta darrera setmana de campanya m’ha impressionat la decisió de François Bayrou, líder centrista del MoDem, i que va aconseguir uns 3 milions de vots en la primera volta, de votar Hollande. Aquí trobareu la declaració pública de François Bayrou i la crònica de Pierre Jaxel-Truer a Le Monde “La journée où François Bayrou a décidé de faire ‘le choix de François Hollande’”, il·lustrades per la portada de Libération que recull la frase més colpidora de la declaració de François Bayrou.

Us convido també a veure el vídeo del darrer gran míting de la campanya de François Hollande celebrat dijous a Toulouse en presència d’una nombrosa delegació del PSC encapçalada pel nostre primer secretari, Pere Navarro, a analitzar “L’agenda du changement” de François Hollande, i a llegir els articles “Después de las presidenciales” de Sami Naïr, “Palabras clave de una áspera campanya” de Miguel Mora i Ricardo Martínez de Rituerto, “Este François no es Mitterrand” de Xavier Vidal-Folch, “El antihéroe de goma se acerca a meta” de Miguel Mora, “Agotado Sarkozy” editorial d’El País Negocios, “El país de nuestra infancia” de Lluís Bassets, i “La derecha frente al lepenismo” de Bernard-Henri Lévy.

En aquest panorama de possibles canvis a escala francesa i europea, en clau socialdemòcrata, no pot estranyar l’interès amb el que el PSC segueix aquestes qüestions. Ho posa de manifest la periodista Emma Ansola en la seva crònica “A redós d’Hollande”. Però l’interès del PSC no es limita a François Hollande, com ho demostra la visita a Barcelona del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, per la que tant hem treballat. La fotografia que il·lustra aquesta notícia correspon a la conferència de Martin Schulz organitzada per la Fundació RBA, la Fundació Catalunya-Europa i la Fundació Campalans, en la que Martin Schulz va ser presentat per Antoni Castells i per mi mateix. Vegeu les següents informacions al respecte: “Pere Navarro demana a Schulz el compromís del Parlament Europeu en la defensa d’un pacte pel creixement“, “Barcelona, Catalunya, Europa” d’Albert Sáez, “Schulz ve a Europa en grave riesgo de “fracasar” si los estados no empiezan a trabajar juntos” crònica de La Vanguardia, i l’entrevista que li va fer a Martin Schulz Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia “Avanzamos: del rigor a secas al rigor con crecimiento”. En aquests moments, Martin Schulz és un dels líders socialistes europeus més prominents. El socialisme català segueix amb atenció la seva trajectòria i comparteix la immensa majoria dels seus plantejaments. Per conèixer millor el seu pensament us convido a llegir tres discursos seus en versió castellana: el seu discurs d’investidura del passat 17 de gener, les seves paraules davant del Consell Europeu informal del 30 de gener i la seva intervenció a la Cimera de primavera de l’ú de març.

Entrant en l’epígraf dedicat a la política catalana, començo parlant de la polèmica al voltant dels peatges, convidant-vos a llegir l’article de Daniel Fernández “Peatges com a metàfora, la Proposta de resolució sobre la bonificació dels peatges presentada pel Grup Socialista al Parlament de Catalunya i aprovada en Comissió amb el vot en contra de CiU, i l’article de Joaquim Nadal “Jo tampoc no vull pagar”.

La política de CiU que fa compatible una indissimulada invitació a un “xoc de trens”, una “estrebada” o una “confrontació amb l’Estat”, amb la seva col·laboració amb el Partido Popular, fa córrer rius de tinta. Respecte d’aquesta qüestió us convido a llegir els articles “El tirón” de Lluís Bassets, “La campaña electoral de CiU” de Maria Dolores García, “Patriotismo y nacionalismo” de Francesc de Carreras, “El pla B de Mas: desbordar la legalitat espanyola” de David Miró, “¿Mas vol el pacte o la confrontació?” de Joaquim Coll, “Via cap a la hisenda pròpia” d’Odei A.-Etxearte, “Duran Lleida advierte de que Cataluña no tiene salida sin España” de Maiol Roger, i l’entrevista que em va fer dijous Europa Press i que ha estat difosa avui a través d’un teletip (aquí la teniu en versió castellana).

Mentrestant arriba l’estrebada (o no), però, CiU segueix arrenglerada amb la política d’estricta austeritat i retallades que també practica el PP i que troba en una sanitat pública una víctima propiciatòria. Al respecte podeu llegir l’article d’Alfons Quintà “Fi de la universalitat sanitària: reculada de 129 anys”. I podeu comprovar com encara CiU vol anar més lluny en la demolició del sistema sanitari públic com demostra sense embuts l’article del conseller d’Economia Andreu Mas-Colell “Una política insuficiente”.

En el capítol dedicat a la política espanyola us convido a llegir els següents articles:

• Rajoy debería mirar a la EPA no a Merkel, Carlos Carnero
• Lo superfluo, Almudena Grandes
• La crisis no deja tirados a los ‘sin papeles’ en Francia, Italia o Portugal, Alejandra Agudo
• Rectificar, Enrique Gil Calvo
• El gran engaño, Enric Company
• Esperando a Hollande, Kepa Aulestia
• Cuando llamaban a Moratinos “perfecto mierda”, Enric Sopena
• La oposición y la calle, editorial de El País
• Entre el norte y el sur, Ramón Cotarelo
• No hay dinero sostiene Rajoy, Lluís Foix
• Dos verdades cuestionables, Juan Carlos Rodríguez Ibarra
• ¿Qué modelo de Estado?, Joan Saura
• Usando a Europa como coartada, Xavier Vidal-Folch
• El estado policía y la gestión del agua, Lluís Foix
• Euskadi recurrirá ante el Constitucional los recortes de Rajoy, Público / EFE
• El mayor problema de la economía no es la falta de conocimiento, sino los bajos salarios, Vicenç Navarro
• España sin sitio, Juan-José López Burniol
• La propuesta de la discordia, Manel Pérez
• Otra receta contra la crisis es posible, Patxi López
• Viernes de reformas, Antonio Elorza
• Des-Gobierno, Manuel Rivas
• El IVA como arquetipo, Jordi Sevilla
• Draghi enfría a Rajoy y mete presión a la reforma financiera de Guindos, Manel Pérez
• Baja la fiebre de la deuda del sector privado, Angel Laborda
• Rajoy planea lograr el estado más barato de Europa occidental esta legislatura, Alejandro Bolaños
• Recortes en equidad, editorial d’El País

Sobre la situació política i econòmica europea us convido a llegir els següents articles:

• El viraje acertado, editorial d’El País
• Cambio de panorama, Jean-Marie Colombani
• Los nacionalismos contra la Unión, Felipe González
• Cabdal setmana electoral europea, Alfons Quintà
• Le llaman pacto fiscal y no lo es, Juan Fernando López Aguilar
• ¡Somos Europa! Manifiesto para reconstruir Europa desde la base
• El “consenso” de Bruselas puede romperse, Ramón Cotarelo
• Europa, pendiente, editorial d’El País
• Batacazo de Cameron en las municipales, Walter Oppenheimer
• Una menor influencia, Esther Barbé
• Europa como actor global, Francesc Morata
• La Comisión Europea abre la puerta a suavizar el cumplimiento del déficit, Claudi Pérez
• Por una unión bancaria europea, Santiago Carbó
• La austeridad está estrangulando a Europa, Gerhard Schröder

Una reflexió imprescindible sobre la situació política i econòmica dels Estats Units ens la proporciona Paul Krugman en aquest article publicat a The New York Times “Plutocracy, Paralysis, Perplexity”.

Per seguir quotidianament els principals articles sobre economia resulta imprescindible seguir l’Scoop.it de David Fuentes “La semana económica”. I setmanalment el butlletí de la Secretaria d’Economia del PSC“La Setmana Econòmica” (l’abreviatura és, curiosament, LSE, London School of Economics?, li preguntaré a la Rocío!). Us convido molt especialment a llegir els següents articles:

• Creadores de escasez, Joaquín Estefanía
• No es un 1º de mayo cualquiera, Juan Somavía
• El economista rey, Ignacio Sánchez-Cuenca
• L’ou o la gallina, Albert Sáez
• Déficit = Ingresos – Gastos, no solo gastos, Fernando Lamata
• Què més cal que passi?, Joan Majó
• ¿Por qué dicen que el déficit público es tan malo?, Francisco Javier Segura Jiménez
• Felipe González: “La austeridad hasta la muerte conduce a la muerte”, Luis Prados
• Las mentiras de la austeridad, Fernando Luengo i Jorge Uxó

Amb reflexions polítiques més generals o de fons us convido a llegir els articles “Más ciudad, más Europa” de Jordi Martí, “Democracia más allá de las naciones” de Daniel Innerarity, “El cáncer de la democracia” de José María Ruiz Soroa, “Agenda de la desmesura” de Margarita Rivière, “El Kilimanjaro” de Joaquín Estefanía, “Desaprovechar nuestras mentes” de Paul Krugman i “Ni silencio ni apatía” de Joan Subirats.

En l’article “El fallo de un país llamado España” José Ignacio Torreblanca ens recomana el llibre d’Andrés Ortega i Ángel Pascual-Ramsay del que ja em vaig fer ressò. I aprofito per convidar-vos a la presentació del llibre “La rereguarda en guerra” de José Luis Martín Ramos, editat per L’Avenç, que tindrà lloc a la llibreria La Central del carrer Mallorca, el proper dimarts dia 8 a les 19.30h.

“Perles” del programa del Polònia emès el 5 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ Molen les disculpes de l’exetarra Patxi al sortir de la presó, agraint als funcionaris com l’han tractat, demanant disculpes i dient que està desitjant incorporar-se de nou a la feina “·pero al trabajo normal, eh, sin explosiones ni nada de eso”.

♦ Chelo Catil i Pere Cetamol, membres dels Boti Kings, els iaioflautes que assalten farmàcies. “Un altre reumatisme és possible”.

[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [28/4/11] La república islàmica d’Espanya, de Pilar Rahola.

[LA NOVETAT]
♦ La consciència bona i dolenta del President Mas poden donar molt de joc.

[MOLT CURRAT] 
♦ La recreació de la batalla del 1714 entre espanyols i catalans. Amb un deix de trsitor per l’actualitat de tot plegat i la incursió ahistòrica de la Marianne-Alícia.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Angela Merkel intervenint el Parlament espanyol i trinxant els pressupostos / “Mariadne” Rajoy intervenint el Parlament i intentant trinxar els pressupostos.

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ Molt bo el monologuista tipus Club de la Comèdia que explica acudits a la cimera del BCE i que acaba en braços de Felip Puig al so d’El guardaespatlles.

[POLÍTICAMENT INCORRECTE] 
♦ Molina a MiniMolina: “I es pot saber perquè t’has fet argentí? Com si no fossis prou odiós de normal”

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ Rajoy: “Tornarem a retallar, tornarem a intervenir i tornarem a véncer”

[DOLENTOT]
♦ Herrera i Coscu encadenats a uns contenidors per protegir-los…pfff

ZW 301 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Projecte Avizor

AVIZOR és un projecte de supervisar i valorar l’activitat que els diputats espanyols fan en matèria de Desenvolupament Internacional i lluita contra la pobresa impulsat per CIECODE (Centro de Investigación y Estudios sobre Comercio y Desarrollo) és un think tank de la Fundació Salvador Soler-Mundo Justo, de recent creació que pretén aportar, de forma rigorosa, un punt de vista nou i constructiu sobre les polítiques públiques i les pràctiques privades espanyoles que més impacte tenen en aquests àmbits.

Dijous passat, 26 d’abril, es va inaugurar la pàgina web i es va presentar l’anàlisi dels 3 primers mesos de legislatura. El projecte AVIZOR generarà dos productes clau: una base de dades oberta al públic, on  poder buscar tota l’activitat política que ocorre en el Congrés dels Diputats relacionada amb aquests temes, i un sistema de puntuació d’aquests actes parlamentaris, en funció de la seva rellevància per al desenvolupament, el seu valor afegit respecte a l’estatus quo, la seva argumentació basada en compromisos polítics o legals d’Espanya, etc. Els criteris de puntuació seran públics i homogenis al llarg del temps i han estat contrastats amb experts en cadascuna de les matèries. Al final de l’any, es donarà una menció especial al “polític de l’any” que més punts hagi guanyat.

Per acabar, referenciar ONU Radio un servei de notícies de les Nacions Unides que informa sobre el que passa a la seu i en les agències de l’ONU a tot el món. (Twitter: @ONUradio)

Avui fa vuit anys i vuit mesos que mantinc aquest bloc a Internet. I coincidint amb aquesta data la secció zona web arriba avui al número 300. I estem a una setmana de l’esperada victòria de François Hollande. No perdo ni un segon més per anar al gra!

Diumenge passat François Hollande va aconseguir el primer rècord: és el primer candidat que derrota el president sortint a la primera volta de les eleccions presidencials. La dinàmica de la segona i definitiva volta que se celebrarà diumenge vinent és favorable al candidat de l’esquerra i els progressistes. Vegeu l’entusiasme del vídeoclip “C’est maintenant” estrenat avui al míting de François Hollande a Bercy. Aquí hi trobareu els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses (web del Ministeri de l’Interior), els resultats ciutat a ciutat (diari Libération) i el dossier de les eleccions franceses del diari El País. Aquí hi trobareu la declaració de François Hollande diumenge passat coneguda la seva victòria i els anuncis fets per Jean-Luc Mélenchon i Eva Joly que li asseguraven el suport sense condicions del Front de Gauche i els ecologistes. Us convido a consultar els articles: “Après le premier tour, c’est la chute de la maison Sarkozy” de Laurent Joffrin (director de Le Nouvel Observateur), l’editorial de Rue89 “Le score de Le Pen, l’échec de Sarkozy”, La carta als francesos de François Hollande per a la segona volta, “Hollande abre una nueva era política” de Guillermo Altares, “Per què Hollande serà elegit president el 6 de maig” d’Eric Dupin, “Vuelve la política” de Jordi Vaquer, “Lecciones de la primera vuelta” de Christine Ockrent, “Què pot passar a la segona volta de les presidencials a França?” de Gentil Puig, “Notes sobre la primera volta de les presidencials franceses” d’Oriol Bartomeus, “Sondage pour le deuxième tour: Hollande donné vainqueur avec 55% des voix”, TNS Sofres per iTélé, a Le Parisien, “Le comparateur des sondages du second tour” de Le Nouvel Observateur, “Nubarrones sobre la primavera francesa” de Josep Ramoneda, “Sarkozy, le missile fou” de Laurent Joffrin i “Hollande sûr de lui face à un Sarkozy pugnace sur France 2″ a Le Monde.

No podem passar per alt l’important resultat de Marine Le Pen i els continguts reaccionaris de la campanya de Nicolas Sarkozy que augmenten encara més a la segona volta. En aquest sentit us recomano que llegiu els articles “Derecha extrema” de Lluís Bassets i “Las razones del éxito de la nueva derecha europea” d’Esteban Hernández, que ens recomana estudiar l’informe d’Aitor Hernández-Carr “La derecha radical populista en Europa: discurso, electorado y explicaciones”.

La campanya i la victòria d’Hollande han de significar també un impuls a la represa de l’esquerra europea. Una represa que haurà de venir acompanyada d’una profunda renovació del projecte i el discurs socialdemòcrata. Al respecte us convido a llegir els articles “La socialdemocracia en su laberinto” de José María Ridao, en versió catalana per cortesia de L’Hora, “Dominar una altra vegada el capitalisme” de Joaquim Coll, “Pecados de modernidad de una izquierda inorgánica” d’Ignacio Muro Benayas i “Reconstruir el pacte socialdemòcrata” de Julio Jiménez. La represa de l’esquerra vindrà també de la seva capacitat de mobilització i agregació social. En aquest sentit cal seguir amb atenció les mobilitzacions contra les retallades en sanitat i educació, aquí trobareu el manifest que les convocava i les declaracions d’Eva Granados al respecte, i la celebració dimarts del Primer de Maig. Us convido a llegir el manifest de Comissions Obreres i UGT, així com el manifest del PSC sobre el Primer de Maig d’enguany. Dimarts, tots i totes a la manifestació!

Entrant en el capítol dedicat específicament a la política catalana, us convido a llegir la conferència de Pere Navarro pronunciada dimarts en el Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, i els articles “Fugida endavant sanitària de la Generalitat” d’Alfons Quintà, “Silencios y contradicciones” de Josep Ramoneda, “L’embolic del copagament sanitari” de Jordi Alberich i l’imprescindible “¿En què pensa Artur Mas?” de Joan Tapia.

L’article de Joan Tapia és imprescindible per treure l’entrellat de l’embolic en el s’ha ficat el govern de Catalunya que va voler ser el primer de la classe en imposar i retallades, i ara tots plegats ens trobem en que els catalans serem doblement afectats per les retallades, les ja imposades per CiU i les que ara imposarà el PP amb el suport de CiU. I, a sobre, amb una política del govern del PP que, amb l’excusa de les dificultats econòmiques, no complirà amb els compromisos inversors a Catalunya ni amb els que es desprenen de l’Estatut, mentre inicia una gran ofensiva recentralitzadora. Vegeu al respecte les declaracions de Francesc Vallès sobre el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2012.

És en aquest context que es va produir la reunió entre el president de la Generalitat i Pere Navarro per analitzar la situació política i econòmica i explorar les possibilitats d’apropar posicions sobre el nou pacte fiscal. Aquí trobareu les declaracions de Pere Navarro en acabar la reunió i les cròniques de Fidel Masreal i José Rico a El Periodico de Catalunya i Miquel Noguer a El País. Lògicament desconec els detalls sobre el desenvolupament de la cimera però sí puc jutjar les declaracions que el portaveu del Govern, Francesc Homs, en nom del president, suposo, va fer després de la reunió: “no ens pensem moure del que vàrem acordar amb ERC i ICV-EUiA en el Parlament” i “el PSC no és imprescindible”. No semblen les declaracions d’algú que està realment buscant un acord. No seré jo qui les critiqui, al cap i a la fi, potser contribuiran a evitar que tots plegats perdem el temps i a descobrir realment que hi ha en el rerefons de tot plegat. A mi em sembla evident que, des del punt de vista del Govern, no ens trobem davant d’una qüestió de país, ni que s’estigui cercant una “estratègia nacional compartida”. Realment tota aquesta qüestió del “pacte-fiscal-en-la línia-del-concert-econòmic” és una cortina de fum per tapar els errors de gestió del govern de CiU i, sobretot, el fracàs de la seva política d’aliances amb el PP pel que fa a l’autogovern. S’està construint una coartada, una gran excusa que ho expliqui tot ,derivant a tercers la responsabilitat de tot. Abans el problema era l’herència rebuda. Quan resulta que un any després després de retallar a tort i a dret, l’actual govern es desvia tant dels objectius de dèficit com el govern anterior, es necessita una altra excusa. Si resulta que pactar amb el PP no només no proporciona resultats sinó que erosiona CiU, què millor que preparar una ruptura “por todo lo alto”. Embolicats amb la bandera cap a unes noves eleccions i aquí no ha passat res. ¿I si hi ha riscos d’enfrontament sense sortida amb l’Estat? Doncs tampoc no passa res, ERC, Solidaritat i Laporta n’estaran encantats i CiU creu que n’obtindrà un benefici electoral. Cap a l’Estat propi! És l’estratègia de l’estrebada, explicada per Francesc Homs a RAC1 i relatada magistralment avui per Joan de Sagarra en el seu article setmanal a La Vanguardia (desgraciadament no puc oferir-vos l’enllaç). Sembla que des de Palau surt una veu que diu “Ho sentim, Pere, però això que tu proposes, que és ambiciós però alhora possible, potser soluciona el problema dels catalans però no el de CiU”. En fi, tant de bo m’equivoqui… A mi m’hagués agradat més l’escenari que defenso en el primer article de la meva col·laboració amb la revista “El Siglo”, “Aún estamos a tiempo“, en el que també hi trobareu la meva anàlisi de la situació espanyola.

Per acabar aquest capítol us recomano l’article de Susana Quadrado “La marca Barcelona resiste a la crisis de confianza internacional frente a la de España” i el butlletí de la Secretaria i la Sectorial de Cultura del PSC “Curtó“.

Sobre la situació política i econòmica espanyola us recomano els següents articles:

• Spain following in Ireland’s footsteps, Megan Greene
• Apoderarse de RTVE, Miguel Angel Aguilar
• A 87 puntos de Irlanda, Manuel Pérez
• Cuestión de confianza, editorial de El País
• La crisis de las instituciones del establishment español, Vicenç Navarro
• Tasas académicas y reestructuración universitaria, Pablo Salvador Coderch
• Oportunidades perdidas, editorial de El País
• ¿Quién hace los planes de energía?, Jordi Ortega
• Detrás de las líneas rojas: asalto al Sistema Nacional de Salud, Gaspar Llamazares
• Te intervengo si no me haces caso, Lluís Foix
• Derecho limitado, editorial de El País (sobre el trencament del principi d’universalitat i gratuïtat de l’assistència sanitària pública)
• Ojalá fuese la herencia, Xavier Vidal-Folch
• Un sindiós, Juan José Millás (sobre els nous usos del llenguatge imposats pel PP)
• Tiempos amargos, Francisco Fernández Marugán i José María Benegas
• Ajustes fiscales: alternativas y consecuencias, Carmen de Paz Nieves i Carlos Mulas-Granados
• S&P: BBB+ perspectiva negativa, José Carlos Díez
• De la recesión a la depresión, Clemente Polo
• La amenaza de intervención, Javier Pérez Royo (sobre les amenaces del Ministre Montoro)
• “A largo plazo, todos estamos muertos”, Manel Pérez
• Sandeces germánicas, José Carlos Díez
• Nadie gasta más de lo que tiene, Cándido Méndez
• La derecha se radicaliza, Josep Ramoneda
• El vídeo del PSOE #MentiraMasIva
• La EPA del primer trimestre, Angel Laborda
• Medicina griega para España: déficit y paro, Jordi Sevilla
• Silencioso Rajoy, editorial de El País
• El presidente perplejo, Soledad Gallego-Díaz

Sobre la situació econòmica espanyola i europea us recomano el resum setmanal de la Secretaria d’Economia del PSC “La setmana econòmica”, que s’actualitza diàriament per part de David Fuentes al seu Scoop.it “La semana económica”.

Sobre l’errònia orientació alemanya de la política econòmica europea (que sembla que comença a canviar), us recomano que llegiu els següents articles:

• Rebajar el peso de la deuda, Robert Skidelsky
• Stiglitz afirma que la austeridad llevará al suicidio, Bloomberg/Cinco Días
• Europa disiente de la ortodoxia alemana, editorial de Expansión
• ¿Vientos de cambio en la zona euro?, Federico Steinberg
• La gran tormenta y la confusión, Lluís Foix
• Pacto de crecimiento, editorial de El País
• La mort d’un conte de fades, Paul Krugman
• Mala política, mala economía, Alfredo Pastor
• Entre París y Munich, Manel Pérez
• Lento desapalancamiento, Emilio Ontiveros
• Nuevos acentos, Emilio Ontiveros

De tot això Paul Krugman n’ha fet un llibre del que El País ens ha avançat avui un capítol: “El crepúsculo del euro”.

Amb debats més generals i/o de fons us recomano que llegiu “Jóvenes y socialdemocracia” d’Ignacio Urquizu (que resum la ponència que va presentar al Seminari organitzat per la Fundació Rafael Campalans), “El control de les TV públiques” de Jaume Collboni, “Transformar una ilusión” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “La crisis sacude la política” de Lluís Foix, “Cómo se reconoce a un filósofo de derechas” de Manuel Cruz, “Obsesión episcopal por la homosexualidad” de Juan G. Bedoya, “Esperanza y Espeonza: política y fakes” d’Antoni Gutiérrez-Rubí i “Un mundo a la deriva” de Jeffrey Sachs.

Amb recomanacions de llibres us convido a llegir els articles “El aforista Wagensberg” de Llàtzer Moix i “Balzac i la milícia” de Jordi Llovet.

Ahir vaig assistir a la inauguració de la Segona Trobada Europea de Famílies LGTB, de la que avui parla el diari Público i on vaig prendre la foto que trobareu aquí sota. Us convido a visitar el web de l’entitat organitzadora “Associació de famílies lesbianes i gais“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 26 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ El rei segueix l’evolució positiva (clar que encara no havia tornat a caure), i ja recuperat dispara contra un elefant de peluix. Ah, no, que és una escena del Museu. El guia explica que la monarquia no va caure per tot això de la caça sinó perquè la infanta Helena es va operar els pits… i a la reina “Corinna” no li va agradar. I va tenir efectes col·laterals: El jueves va haver de reinventar-se, la va comprar Pilar Rahola i va acabar dient-se Jueves.

♦ Felip Puig es reuneix amb l’Ahmadineyad. Diu que se li acumula la feina al mes de maig i necessita reforçar armament: “un cap nuclear?? mariconades!!” “Et convé la SuperBrutalMachine”. Aquesta sí que li agrada… Naturalment amb tanta violència acaben esbatussant-se, però Puig resisteix bé: “Per seguir al meu càrrec s’ha de tenir la cara molt dura.”

♦ La família…. del PP. M’agrada molt la bufanda de bandera espanyola a mitja. Alberto Juan, Juan Alberto… el PP NO és un partit de centre, és de dretes! “I Rajoy??? La Thatcher sembla trotskista al seu costat.”

[LA CANÇÓ] La cançó protesta

[Mas] No, no ens intervindran
No, no ens intervindran
Perquè volem les claus de la caixa
Quina ràbia fa en Duran

[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [14/4/11] En el seu retorn als escenaris per defensar que es pugui veure TV3 al País Valencià, Lluís Llach estrena peces relacionades amb TV3: que si la sintonia de la 6/49, que si el Bocamoll, El cor de la ciutat (popular armènia), Doraemon (Martí i Pol), Efectivament (anònim s.XVIII), Bola de drac…

[LA NOVETAT]
♦ Josep M. Vila d’Abadal, vol candidar-se a Unió, crec que no triomfarà perquè té una tofa de cabells massa espessa.

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
♦ La reina Sofia (una reina grega que es feia la sueca) va acabar petant amb tants escàndols.

[SURREALISTA]
♦ Mariano “face to face” amb el seu quadre El Greco: “Voy a distraerme con un poco de televisión” en plan Chaplin i la bola del món “O mía o nada”…. Fundido en negro “Ahora voy a petarme unas cuantas autonómicas”.

[KA FORT]
♦ “Tienes 5 minutos para salvar España?” Rajoy està passant el plateret pel carrer per la seva Organización Sí Gubernamental: “Para salvar los servicios sociales, una especie en extinción”. I a l’altra vorera, el president Mas recaptant per “Amb il·lusió sense fronteres” contra la espècie invasora, Espanya.

[LA PICADA D’ULLET]
♦ Amb el penal de Ramos i la pilota a l’estratosfera, el Madrid ara sí que ha esdevingut… galàctic!

[LA FRASE DE LA SETMANA]
♦ President Mas: “Els diners per qui els retalla.”

[DOLENTOT]
♦ Festa pijama a casa l’Oriol Junqueras: Pere Navarro, Joan Herrera i Alfons López Tena. Nit de confessions: “Oriooooool, qui et mola del Parlament?” “Hi ha un noi que es fixa en mi i crec que hi ha futur: l’Artur…” “però l’Artur no estava amb l’Alícia?” #fail

I avui sí… les sinceres paraules d’agraïment del president Mas a la Mònica Terribas arriben en forma de video homenatge. #gràciesMònica

I, en efecte, arribem al número 300 de ZONA WEB!

ZW 300 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://mentsobertes.uoc.edu/

En el mes de juny de 2011, la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) llançava la campanya Ments Obertes. Amb la intenció d’identificar, impulsar i incrementar el talent i creativitat existent en el si de la societat, la Universitat impulsava aquest repte ciutadà obert a tothom.

El seu objectiu: esdevenir una plataforma de participació, generadora de bones pràctiques, on la ciutadania pugui trobar possibles solucions, contrastades per la Universitat, als problemes que la constrenyen. Ments Obertes es concep com un espai d’expressió, creació, reflexió, debat i intercanvi. Es planteja com un autèntic moviment social i, per això, s’ha generat un procés que mantingui viva una comunitat activa, participativa, col·laborativa i propositiva.

La UOC planteja 8 desafiaments en diferents àrees que considera crítiques en la societat actual: Urbanisme, Sanitat, Educació, Recursos, Economia, Governança, Finances i Consum. Múltiples disciplines, un sol fil conductor. “Com transitar d’un paradigma basat en l’escassetat de recursos a un paradigma basat en l’abundància?”.

Amb la idea que aquesta plataforma pugui arribar cada dia a un major nombre de persones, tenim l’aplicació App Ments obertes, a través de la qual es poden conèixer als personatges ment oberta, accedir als wikispeech, descarregar les llistes de música per estudiar i descobrir tots els continguts que es recull a la seva pàgina web.

D’altra banda, la UOC va posar en marxa el passat 23 d’abril (i durant 17 setmanes) un concurs d’idees per a tota la ciutadania, amb la intenció de fomentar la creativitat com a antídot contra la crisi: UOC&PLUGGED, el festival “per reinventar a partir de les idees de tots”.

Podeu seguir Ments Obertes a Twitter: @UOCMabiertas i Facebook

Si voleu saber-ne més sobre aquesta iniciativa, podeu veure aquesta conversa amb l’Eric Hauck, en un nou #talkingabout de la mà de Ricard Espelt i Gemma Urgell.